Saps quins éssers viuen en una bassa?

Resum i activitats:

La diversitat biòtica d'un sistema natural és un dels factors determinants en els processos de recuperació i reconversió de nutrients.

Conèixer la biodiversitat és important perquè cada espècie pot donar una pista als científics sobre l’evolució de la vida. A més, la biodiversitat ajuda la ciència a entendre com funciona el procés vital i el paper que cada espècie té en un ecosistema. Els elements diversos que constitueixen la biodiversitat conformen veritables unitats funcionals que garanteixen el benestar i l’equilibri de la biosfera.

El projecte que volem presentar a la Fira de la Ciència d’enguany és l’estudi de l’ecosistema present en una bassa que reproduïm artificialment al pati de l’escola.

Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Des del punt de vista mediambiental, les basses mediterrànies són importants per l’existència d’una fauna i flora molt específiques. El biòtop aquàtic de les basses, siguin intermitents o permanents, manté una relació estreta i intensa amb els sistemes ecològics terrestres que envolten la bassa.

Atesa la impossibilitat de fer una excavació al recinte firal, hem intentat reproduir les condicions ambientals d’una bassa en un recipient de proporcions reduïdes perquè pugui ser transportat fàcilment.

Quan l’ecosistema aquàtic arribi a l’equilibri natural, es podrà observar una biodiversitat d’organismes (biocenosi) que podran ser estudiats i classificats. A més, se’n podran analitzar els components abiòtics.

Es tractarà doncs, d’un treball transversal entre diferents àrees i cursos, ja que hi participaran els professors de biologia, química i tecnologia i cadascun dels quals s’encarregarà de desenvolupar les investigacions proposades.

OBJECTIUS:
- Conèixer què és una bassa.
- Estudiar la composició química de la bassa en el transcurs del temps.
- Observar i intentar classificar els organismes que formin part de la bassa mitjançant microscopis i lupes.
- Elaborar una xarxa tròfica de la bassa representada amb un connector.
- Representar una xarxa tròfica mitjançant un joc de fitxes.
- Dibuixar diferents microorganismes que els visitants se’n podran dur a casa en forma de punt de llibre.

COMPETÈNCIES:
- COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA: utilitzar el vocabulari científic adequat per poder transmetre i comprendre una situació biològica (ecosistema aquàtic); interpretar codis lingüístics i no lingüístics de forma activa.

- COMPETÈNCIA MATEMÀTICA: saber utilitzar les tècniques i procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se en l’espai i organitzar i analitzar dades.

- COMPETÈNCIA EN CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC: saber fer observacions directes o indirectes, registrar-les i representar-les; localitzar, obtenir , analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa; saber utilitzar models per estudiar entorns naturals.

- COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA: entendre la importància de mantenir un equilibri dins qualsevol ecosistema; tenir en compte la fragilitat de tot ecosistema natural davant la influència humana; valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d’evitar la pèrdua de la diversitat.

- COMPETÈNCIA DIGITAL: manejar aparells i programes multimèdia; emprar correctament tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació.

- COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA: ser capaç de reproduir artificialment un model natural amb iniciativa, imaginació i creativitat.

- COMPETÈNCIA APRENDRE A APRENDRE: desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’atenció, el raonament i la motivació; ser capaç de transformar la informació en coneixement propi; adquirir responsabilitats i compromisos personals en el desenvolupament de projectes.

- AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL: ser capaç d’aprendre dels errors i trobar-hi una solució; ser capaç d’organitzar el temps i les feines; saber treballar en grup i valorar les idees dels altres.

Participants:

Elena Barbga Villán, Neus Melis Bestard, Jordi Múñoz Artigues, M. Magdalena Sard Buaçà, Núria Ginard Vives, Neus Trigo Donoso, Richard Depret Hamon, Joan Artigues Terrassa, Josep Bernat Espinosa, Teresa Esteva Gelabert, Llorenç Galmés Galmés, Mª Teresa Llaneras Bru, Gabriel Serra Massanet, Biel Serra Ginard, Maria Mestre Casellas, Joan Girart Pons, Joan Seguí Ferrer, Sebastià Sureda Matamalas, Bàrbara Massanet Escanellas, Francina Riutort Tous, Catiana Picó Portugués, Aina Soler Sancho, Miquel Nicolau Sastre, Joan Bernat Ginard, Pedro Font Jensen, Miquel Torres Negre, Bel Puigserver Amer, Anabel Diaz Forteza, Jeroni Mestre Servera, Marta Melis Bestard

Responsables:

Margalida Cantó Espot, Pere N. Riutort Pou, Joan Martí Munar, Maria Gelabert Flaquer, Àngels Flaquer Pomar

Col·legi Sant Salvador

Dades de contacte