"Els estudis de paisatg�stica i les seves sortides professionals", a c�rrec del Dr. Antoni Mart�nez Taberner
Confer�ncies divulgatives a la UIB
Un l�nia sinuosa constru�da a partir d’una paret de pedra seca separa els arbres d’un bosc amb dues �rees. Aquesta imatge d’un paisatge que, a primer cop d’ull, per a un que no hi �s ent�s, sembla que nom�s despr�n sensibilitat art�stica, tamb� despr�n sensibilitat ambiental perqu� augmenta la superf�cie d’intercanvi. M�s ben dit, reflecteix una idea ecol�gica basada en la teoria de sistemes i amb sensibilitat art�stica.
Els estudis de paisatg�stica que s’ofereixen a la UIB pretenen combinar les dues sensibilitats i impregnar-les al territori de qu� es tracta. El paisatge d’un pa�s �s el resultat del creixement del seu patrimoni cultural sobre un substrat de patrimoni natural.
El mestratge de paisatge que s’imparteix a la UIB es divideix en dos cursos: el curs d’especialista universitari en an�lisi del paisatge, al qual hi pot accedir qualsevol tipus de persona llicenciada o diplomada, i el curs d’especialista universitari en disseny del paisatge. En aquest cas, un 50% de l’alumnat ha d’haver cursat assignatures d’expressi� gr�fica, com ara arquitectes o enginyers agr�coles, per poder formar equips multidisciplinars.
En el curs sobre an�lisi del paisatge s’estudia l’estructura del paisatge, la forma del territori; la fisiologia del paisatge o com l’energia el va conformant i canviant de morfologia, element essencial per poder estudiar un territori i transformar-lo en un paisatge; hist�ria del paisatge, com s’interpreta segons els usos migratoris o les rutes agropecu�ries; els paisatges naturals, rurals i urbans; la percepci� del paisatge, en la qual participen els psic�legs i expliquen com per exemple un camp de garrofers ofereix tranquil�litat i la cresta d’una muntanya una situaci� estimulant, l’explicaci� ve de l’inici de la vida a la sabana africana i del sentit visual com a predominant a l’�sser hum�, el qual necessita camps oberts per sentir-se segur; l’art del paisatge o el landart; i les t�cniques de representaci� del territori i els sistemes d’informaci� geogr�fica. Aquests dos darrers m�duls ocupen una tercera part del curs.
Durant el curs hi ha diverses sortides. L’objectiu �s que l’alumne aprengui a interpretar el territori i per on passa l’energia, les limitacions, si es recicla correctament i poder-lo representar sobre cartografia.
El curs sobre el disseny del paisatge es realitza en col�laboraci� amb el Col�legi d’Arquitectes. Els m�duls proposats s�n sobre disseny b�sic, composici�, formes, masses; elements constructius, mobiliari exterior, il�luminaci�, paviments; elements vegetals, regs; t�cniques de representaci�, CAD, photoshop, fotocomposic�, plans,…; projectes on es conviden professionals per explicar-ne per exemple sobre restauraci� d’ecosistemes, restauraci� de pedreres, sistemes dunars, parcs urbans, periurbans i lineals, hist�ria dels parcs que m�s sobresurten, com el Central Park de Nova York; taller i projecte de fi de carrera.
Sobre el tema dels parcs lineals no se n’ha parlat gaire, tot i que pot ser una soluci� a problemes actuals. Es posa d’exemple la necessitat de sortir de Palma sense emprar cotxe. �s impossible si no vols estar exposat a sofrir un accident. Es proposa un parc lineal des de la pla�a d’Espanya fins al campus universitari, per poder-hi arribar en bicicleta i de forma segura, per exemple.
El professor comen�a a introduir el tema del territori i el paisatge per seduir futurs alumnes potencials.
Entre explicaci� i explicaci� especialitzada en el tema deixa anar algunes dades d’inter�s general i de sentit com�. El paisatgista ha d’utilitzar la vegetaci� com un objecte constructiu de l’obra. A mesura que passa el temps, en la construcci� d’un parc, el paisatge visual ser� la vegetaci�. Tot i el valor paisatg�stic d’aquestes terres,el 90
|
|
