"Els estudis de paisatgística i les seves sortides professionals", a càrrec del Dr. Antoni Martínez Taberner
Conferències divulgatives a la UIB
Un línia sinuosa construïda a partir d’una paret de pedra seca separa els arbres d’un bosc amb dues àrees. Aquesta imatge d’un paisatge que, a primer cop d’ull, per a un que no hi és entès, sembla que només desprèn sensibilitat artística, també desprèn sensibilitat ambiental perquè augmenta la superfície d’intercanvi. Més ben dit, reflecteix una idea ecològica basada en la teoria de sistemes i amb sensibilitat artística.
Els estudis de paisatgística que s’ofereixen a la UIB pretenen combinar les dues sensibilitats i impregnar-les al territori de què es tracta. El paisatge d’un país és el resultat del creixement del seu patrimoni cultural sobre un substrat de patrimoni natural.
El mestratge de paisatge que s’imparteix a la UIB es divideix en dos cursos: el curs d’especialista universitari en anàlisi del paisatge, al qual hi pot accedir qualsevol tipus de persona llicenciada o diplomada, i el curs d’especialista universitari en disseny del paisatge. En aquest cas, un 50% de l’alumnat ha d’haver cursat assignatures d’expressió gràfica, com ara arquitectes o enginyers agrícoles, per poder formar equips multidisciplinars.
En el curs sobre anàlisi del paisatge s’estudia l’estructura del paisatge, la forma del territori; la fisiologia del paisatge o com l’energia el va conformant i canviant de morfologia, element essencial per poder estudiar un territori i transformar-lo en un paisatge; història del paisatge, com s’interpreta segons els usos migratoris o les rutes agropecuàries; els paisatges naturals, rurals i urbans; la percepció del paisatge, en la qual participen els psicòlegs i expliquen com per exemple un camp de garrofers ofereix tranquil·litat i la cresta d’una muntanya una situació estimulant, l’explicació ve de l’inici de la vida a la sabana africana i del sentit visual com a predominant a l’ésser humà, el qual necessita camps oberts per sentir-se segur; l’art del paisatge o el landart; i les tècniques de representació del territori i els sistemes d’informació geogràfica. Aquests dos darrers mòduls ocupen una tercera part del curs.
Durant el curs hi ha diverses sortides. L’objectiu és que l’alumne aprengui a interpretar el territori i per on passa l’energia, les limitacions, si es recicla correctament i poder-lo representar sobre cartografia.
El curs sobre el disseny del paisatge es realitza en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes. Els mòduls proposats són sobre disseny bàsic, composició, formes, masses; elements constructius, mobiliari exterior, il·luminació, paviments; elements vegetals, regs; tècniques de representació, CAD, photoshop, fotocomposicó, plans,…; projectes on es conviden professionals per explicar-ne per exemple sobre restauració d’ecosistemes, restauració de pedreres, sistemes dunars, parcs urbans, periurbans i lineals, història dels parcs que més sobresurten, com el Central Park de Nova York; taller i projecte de fi de carrera.
Sobre el tema dels parcs lineals no se n’ha parlat gaire, tot i que pot ser una solució a problemes actuals. Es posa d’exemple la necessitat de sortir de Palma sense emprar cotxe. És impossible si no vols estar exposat a sofrir un accident. Es proposa un parc lineal des de la plaça d’Espanya fins al campus universitari, per poder-hi arribar en bicicleta i de forma segura, per exemple.
El professor comença a introduir el tema del territori i el paisatge per seduir futurs alumnes potencials.
Entre explicació i explicació especialitzada en el tema deixa anar algunes dades d’interès general i de sentit comú. El paisatgista ha d’utilitzar la vegetació com un objecte constructiu de l’obra. A mesura que passa el temps, en la construcció d’un parc, el paisatge visual serà la vegetació. Tot i el valor paisatgístic d’aquestes terres,el 90
|
|
