Sessió de planetari i observació lunar
Sessió de planetari i observació lunar
Jornada de portes obertes en la qual es podrà gaudir d’una sessió de planetari, on es podrà veure el programa titulat "Antes del alba", i, aprofitant el creixent de la Lluna, apuntarem els telescopis cap al nostre satèl·lit.
A les 18.00 h. de l’horabaixa el cel estava un poc tapat. No vèiem gaire clar si podríem observar la Lluna. Vam entrar al nou Planetàrium, inaugurat l’abril d’enguany. Les portes, quasi intel·ligents, s’obrien automàticament un metre abans d’arribar al portal. A la sala rebedor, pannells informatius sobre l’activitat de l’Observatori i el Planetàrium, on destacava un reportatge publicat a la prestigiosa revista National Geographic l’agost del 2003.
El cel es va aclarir. Així que abans de passar a la gran cúpula del Planetàrium vàrem aprofitar per anar a observar la Lluna, no fos cosa que es tornàs a tapar. Hi havia tres telescopis preparats, de tres augments diferents: des d’uns es podia veure una porció de Lluna detallada i visualitzar-ne els cràters clarament; des de l’altre es veia la seva totalitat, on destacava el blanc lluminós resplendent que la caracteritza. Les tres cúpules des de les quals els tres telescopis apuntaven el cel i enfocaven el satèl·lit de la Terra eren les batejades com Galileo, Kepler i Schmidt.
Després d’observar la Lluna, el Planetàrium va reprendre el protagonisme. Entrant-hi, sota una volta, que conduïa a la cúpula gegant des d’on es projectaria “Antes del Alba”, hi havia una representació fotogràfica d’un cel estelat, en la qual va sortir retratat un cometa. Petits i grans l’observaven amb molt d’interès i curiositat.
En la projecció vàrem poder observar els elements del cel que s’aprecien des de la latitud de Mallorca, concretament des del punt central de Costitx: els estels que formen les constel·lacions, els planetes, el Sol, la Lluna, altres satèl·lits. Un projector robòtic amb diversos focus de llum anava projectant els astres al sostre de la cúpula. Els visitants asseguts en unes còmodes i reclinades butaques seguien el punter que conduïa les explicacions.
Des del soroll del vent, els llamps, els trons, la pluja, fins al lladrar d’un ca, acompanyaven les imatges que representaven els fenòmens que es produeixen en la immensa i prominent cúpula de la Terra: el cel. Però sens dubte, el més fascinant per als investigadors de l’Observatori és quan arriba la nit i el cel es cobreix d’una manta d’estels.
Les constel·lacions formades per déus i herois ja formen part de la història més llunyana de la humanitat i són punts de referència per trobar els estels en la immensitat. A causa del moviment de la Terra sobre ella mateixa el cel també rota. Fa la sensació que l’estel polar, al nord, és l’eix de rotació, ja que no canvia de posició, i és el que serveix de guia a aquells que emprenen un viatge o es volen orientar en un territori.
Acabada la projecció, els monitors van mostrar-nos l’Observatori, lloc on els científics desenvolupen la seva activitat. El cartell de l’entrada posa: “La vida i la mort arriben del cel”, i es poden observar tres cràters ocasionats per tres impactes a la Terra en èpoques diferents: el de la Península de Yucatán a Mèxic, el de Tunguska a Sibèria (1908) i el d’Arizona d’1,5 km de diàmetre i 200 m de fondària.
Sens dubte un dels descobriments més importants de l’Observatori és l’asteroide 20.146 Costitx (1996). Un altre que cal esmentar també és el 9.900 Ramon Llull (1999).
L’Observatori Astronòmic de Mallorca, entre d’altres activitats, participa amb l’UNICORN project, juntament amb Piera i Ametlla de Mar, gràcies al qual fan un seguiment dels cometes des de diferents indrets però utilitzant telescopis bessons. Costitx també forma part de la xarxa LINEAR que són centres que entre tots fotografien i vigilen el cel 24 hores al dia.
Després de recórrer les instal·lacions de l’Observatori vam tornar baixar a les cúpules més petites d’observació, per veure el planeta vermell o el Déu Guerrer: Mart. Dilluns es trobava més lluny de
|
|
