"Nobel d'Economia: Clive Granger i Robert Engle", a càrrec del Dr. Andreu Sansó
Conferències divulgatives a la UIB
En aquesta conferència no tan sols es varen explicar les aportacions de Granger i Engle en econometria, la ciència social en la qual les eines de la teoria econòmica, les matemàtiques i la inferència estadística s’apliquen a l’anàlisi dels fenòmens econòmics, sinó que també es va donar una visió general de com van sorgir els Nobel com a forma de premiar l’excel·lència en investigació.
És probable que els Premis Nobel fossin instaurats per un acte de mala consciència d’una persona, Alfred Nobel, un milionari que havia aconseguit fortuna a base de la invenció i producció de dinamita, gelatina i pólvora blanca, en un atac de remordiments, el 1901, va decidir convocar aquests premis per rememorar la seva persona premiant l’excel·lència en investigació. Amb aquestes explicacions, el doctor i director del Departament d’Economia Aplicada de la UIB, Andreu Sansó, va entrar en matèria.
En un primer moment, els Premis Nobel es dividiren en cinc categories: física, química, medicina, literatura i pau. No va ser fins al 1969 que es va convocar el Premi Banc de Suècia d’econòmiques en memòria d’Alfred Nobel. De llavors ençà, n’hi ha hagut 35, el 30% dels quals ha estat sobre econometria. Altres premis que van sorgir posteriorment són la Medalla Fields en matemàtiques, que s’atorga cada quatre anys a investigadors de menys de 40 anys; i els premis Ignobels, a fets que fan somriure però després fan pensar, com s’explica a la seva web (http://www.improb.com/ig/ig-pastwinners.html). Els premis Ignobels d’economia d’aquest any s’han atorgat a Karl Schwärzler i a la nació de Liechtenstein, per fer possible llogar el país sencer per a esdeveniments corporatius, noces i altres tipus de reunions.
Durant la conferència Andreu Sansó va explicar detalladament aspectes de l’article que ja havia publicat dies passats a Balears fa Ciència sobre els avanços que Clive W. J. Granger i a Robert F. Engle han aportat a l’econometria (http://www.balearsfaciencia.org/comunicat.cfm?id=1589), i gràcies als quals aquests dos científics han guanyat el Nobel d’Economia de 2003.
Després de molta producció científica Granger i Engle han estat reconeguts per la teoria de la cointegració, des de la qual s’explica com les variables econòmiques poden tenir tendències conjuntes a evolucionar a llarg termini. Per entendre millor la teoria, Sansó va explicar que aquesta teoria s’aplica a l’anàlisi de l’Euribor, per mesos i per setmanes, i el moviment general és el conjunt de les dues sèries. Un exemple més proper, al qual s’aplica aquesta teoria, són les dades diàries d’arribades i sortides de l’Aeroport de Palma. S’analitzen dues sèries que tenen dues característiques dominants, un cicle general i variacions dins el període d’una setmana. Coincideix que el cap de setmana es produeixen moltes sortides i també moltes arribades, i també es pot interpretar l’evolució cíclica. A partir d’aquesta teoria es pot explicar l’efecte de l’estacionalitat.
Granger i Engle han realitzat moltes més aportacions a l’econometria, una altra d’important i de les més reconegudes són les tècniques per modelitzar la volatilitat per explicar l’esperança condicional o el rendiment esperat. D’aquí va sorgir el model ARCH, que explica que el rendiment esperat és una fracció d’un model passat. En aquesta interpretació també es té en compte la variància condicional o la dispersió de les dades. Entendre aquests conceptes és molt important pel tema de les finances perquè està relacionat amb el risc que s’assumeixen quan es compren per exemple accions o bons.
Respecte al model ARCH, Sansó va explicar que no és del tot correcte perquè no passa una sèrie de proves empíriques, per exemple, l’agregació al llarg del temps. O sigui, a mesura que es prenen períodes de temps
|
|
