Els reptes de la gestió del parc natural de la península de Llevant
Els reptes de la gestió del parc natural de la península de Llevant
Excursió guiada per explicar quins són els objectius del parc natural, els seus valors i les eines de gestió. Es visitaran àrees afectades pels incendis, zones d'elevada densitat d'endemismes, parcel·les de repoblació forestal, tasques del pla comarcal contra incendis i es veuran els diversos sistemes de control de plagues forestals.
A les 10.30 h. del matí el grup procedent de l’Escola d’Adults de Manacor va arribar a les cases de s’Alqueria Vella. Al costat d’una olivera centenària, amb la companyia de vaques que havien sortit del seu lloc de pastura, ovelles de llana neta i ocells de mil cançons, va començar la caminada. De tant en tant el monitor s’aturava per anar explicant informació sobre el parc.
El Parc Natural de Llevant és l’espai protegit més gran de les Illes Balears, amb 21.500 hectàrees, de les quals 21.000 són de l’espai terrestre i més de 16.000 de l’espai marítim. Un 80% són finques privades. Les finques públiques són les de s’Alqueria Vella, es Verger i Aubarca; Betlem, al costat, és una finca municipal propietat de l’Ajuntament d’Artà. El parc comprèn cinc municipis: Artà, Capdepera, Sant Llorenç, Son Servera i Santa Margalida. Al parc es combina la investigació científica amb la gestió de l’espai natural.
El Llevant de Mallorca ha estat una zona bastant aïllada. A les zones muntanyoses hi havia grans propietats que es dedicaven a l’agricultura, a altres zones s’han produït més parcel·lacions.
L’objectiu d’aquest itinerari era entendre com funciona una finca agrícola, la interpretació del paisatge i relacionar-lo amb els objectius de la Setmana de la Ciència.
El parc natural és un espai protegit i emmarcat per un sistema legal que és el pla d’ordenació de recursos naturals. La gestió és activa a partir d’un programa marcat per una sèrie d’objectius generals i amb dotació pressupostària.
S’Alqueria Vella és una finca agrícola i ramadera que està en explotació dins un règim d’agricultura ecològica. 300 ovelles pasturen per les tres finques. A més del patrimoni cultural, hi destaca una reserva d’olivar i la recuperació dels marges per una escola de margers. Una espècie pròpia es el garballó, que només es troba al Llevant, a la punta nord de la serra de Tramuntana (Formentor i Atalaia d’Alcúdia) i a Andratx. tretze construccions estan repartides per la finca. El projecte més imminent és reconvertir les cases en un centre d’interpretació del parc natural, després vendran la creació d’un museu etnogràfic o etnològic. Els objectius generals són la conservació dels valors naturals i culturals i l’impuls al desenvolupament social i econòmic d’aquest espai.
Una experiència pilot que es va explicar sobre el terreny és la lluita contra els incendis forestals. El monitor va fer que el grup es fixàs en un coster dividit en dos per una reixa. A una part la vegetació era seca i a l’altra verda. A la part verda hi havia vaques pasturant perquè es mengen les parts seques del càrritx i la resta de vegetació, així s’evita que quedi estancada matèria que en cas d’incendi seria potentment combustible. Les mesures contra incendi són de prevenció, extinció i recuperació. Pel tema de l’extinció, hi ha col·locats arreu de les finques grans dipòsits d’aigua. A prop, a Betlem, també hi ha una flota d’helicòpters i els hidroavions a Alcúdia, a més dels punts habituals de vigilància a l’estiu. Per a la recuperació se solen repoblar zones.
Antigament els pastors tenien per costum cremar perquè així rebotés la pastura pels animals. Per això en aquest paisatge que recorre la vall des Verger domina la garriga de càrritx. Les mates, el càrritx i els garballons són els que progressivament rebroten i que van ocupant tot el terreny. Es diu que tota la vegetació que veiem en un moment determinat forma part d’un estadi de successió. La primera fase està conformada per plantes de creixement ràpid, com estepes, mates i càrritx, que evolucionen cap a una comunitat un poc més estabilitzada amb xiprell, pins, i després evoluciona cap a la comunitat climàtica que es diu que a les Illes Balears és l’alzinar. El foc contribueix a tornar enrer
|
|
