Jornada de portes obertes al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de la Fundació Natura Parc
Jornada de portes obertes al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de la Fundació Natura Park
La recuperació de la fauna salvatge és un tema cada vegada més important a la nostra societat. El desenvolupament tecnològic i el creixement d’infrastructures han malmès certes poblacions silvestres. Només des de la investigació es pot tenir una eina de conservació i gestió del medi. Aquesta és una de les tasques més importants d'un Centre de Recuperació.
Arribam a Natura Parc. El manescal ens està esperant. Ens fa passar dins una aula que és ni més ni menys que una caseta de fusta amb capacitat per a 30 persones equipada amb taules i cadires amb una pantalla per projectar la presentació. Cada any passen per aquestes instal·lacions més de 14.000 escolars.
La primera imatge són dues òlibes que han estat recollides pel Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de la Fundació Natura Parc, les han curades, i ara que ja estan bones s’han d’alliberar. Aquestes s’alliberaran a una fira mercat de Pollença com una activitat més. D’aquesta forma es promou també la sensibilització i l’educació ambiental.
El manescal va passant diapositives, ara hi veim tres espècies típiques de les Illes Balears: un mart, un puput i un calàpet.
Preservar la fauna és una de les justificacions de l’existència d’aquesta fundació, emparada per la Llei 4/1989, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres. No oferir acollida ni assistència per fer possible que es recuperin seria negar la pròpia validesa de les lleis que parlen a favor de la protecció. A més, hi ha una gran demanda social de centres d’acollida d’animals salvatges i exòtics que altrament serien abandonats. Només aquest any el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de la Fundació Natura Parc ha acollit uns 1.300 animals que han estat abandonats pels seus amos. Si no es duguessin aquí, molts d’animals salvatges que han viscut en condicions de captivitat no podrien sobreviure si els abandonassin a qualsevol lloc, i els animals exòtics depredarien l’entorn propi del nostre ecosistema. Acollir els dos tipus d’animals és una forma de conservació de la fauna i el medi.
Per ajudar a preservar la fauna el centre ofereix dos tipus d’activitats principals: educació i recerca. En l’àrea d’educació es realitzen visites escolars, pràctiques d’alumnes de biologia de la UIB i formació a agents municipals i forestals. En l’àrea de recerca analitzen les dades dels animals que hi arriben, les quals passen a formar part d’una base de dades que serveix per tenir un millor coneixement de la fauna.
Al centre hi ha molts d’animals, tant autòctons com salvatges, i tots tenen els seus problemes. Per exemple, les tortugues, que d’una part s’ha de lluitar per preservar les autòctones de les Illes Balears, i de l’altra s’han de recollir les americanes que han estat entrades de forma il·legal. De mallorquines n’hi ha de dos tipus, les mediterrànies, que es troben a la zona nord est de l’illa, i les mores, les quals només es poden trobar a Calvià i a Andratx. Les tortugues estan en perill d’extinció i per evitar que desapareguin del tot la fundació en cria en captivitat per posteriorment poder repoblar zones protegides com ara Aubarca i Mondragó. En aquests darrers dos anys i mig n’han alliberat 400.
Amb un altre exemple, el d’un voltor negre, el manescal va explicar les causes de per què arriba fauna salvatge al centre. En aquest cas, van anar a recollir el voltor al Massanella, a la serra de Tramuntana. L’animal estava molt dèbil, però tot i fer tot el possible no el van poder salvar. Després de fer-li una anacròxia i unes anàlisis van descobrir que l’animal tenia al cos 27 perdigons de segurament 3 escopetades diferents, però a més estava intoxicat per haver ingerit plom, segurament procedent de les restes de cabres de la serra que es maten a escopetades per, paradoxalment, preservar la cabra de raça pura mallorquina.
Aquest voltor negre tenia 40 anys, era una enciclopèdia d’informació. Les causes de la seva mort no deuen ser esporàdiques, es pot pensar que la poca població de voltors, uns 98 exemplars, que queda en aquesta única població insular del món pateix el mateix mal. Així es va conèixer perquè el seu grau de reproducció era tan ba
|
|
