Article: Premis Nobel d'Economia
Data: 11/11/03

Premis Nobel d'economia

Aquests dies hem sabut que el premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques, conegut com el Nobel d'economia, ha estat concedit a Clive W. J. Granger i a Robert F. Engle. Els dos científics es dediquen a l'econometria, el vessant més quantitatiu de l'economia, que tracta de la manera de mesurar les relacions econòmiques i de contrastar hipòtesis referents al comportament dels agents econòmics. Curiosament, cap dels dos guardonats no prové originàriament de l'economia: el primer és de formació matemàtica, mentre que el segon es va iniciar en la física.
Les aportacions dels dos nous Nobel, que coincidiren durant una llarga temporada al Departament d'Economia de la Universitat de Califòrnia a San Diego, són nombroses i s'han centrat sobretot a modelar la dinàmica econòmica, a explicar l'evolució al llarg del temps de les variables econòmiques. Granger va ser un gran impulsor de l'ús de l'anàlisi espectral en economia 'cosa que permet estudiar millor els cicles i les fluctuacions econòmiques' i ha fet importants aportacions a la teoria de la predicció, a l'estudi de l'agregació, als models estacionals i als models dinàmics no lineals. Tal volta l'aportació amb més repercussió, de les moltes que ha realitzat, és la creació de la teoria de la cointegració, que ofereix un marc estadístic adequat per estudiar les relacions a llarg termini entre variables econòmiques.
En aquest darrer aspecte, el del desenvolupament de la teoria de la cointegració, va col·laborar amb Engle, i entre tots dos donaren la forma final a la teoria. Per la seva banda, Robert Engle ha centrat més la seva atenció en la dinàmica de les dades financeres, com són els preus borsaris, els tipus d'interès o els tipus de canvi. En aquest sentit, va ser el creador del model ARCH, cosa que obrí el camp a la modelització de la volatilitat de les dades financeres. Avui dia aquest model i les seves variants són un instrument fonamental per a la gestió del risc, lligat a la volatilitat, de les carteres financeres. Així mateix, ha desenvolupat models de durada en mercats financers, models que, per exemple, permeten predir el temps entre transaccions a la borsa.
En síntesi, el Nobel d'economia de 2003 s'ha concedit a dos investigadors que ens han donat noves eines per entendre un poc millor l'economia i les finances i, sobretot, han mostrat camins per extreure informació i conclusions de les col·leccions de dades cronològiques.
Andreu Sansó
Director del Departament d'Economia Aplicada de la UIB