Article: Klebsiella, un bacteri que aprofita les unions cel·lulars per entrar al corrent sanguini
Data: 11/11/03
Investigadors de la UIB i de l'Hospital Universitari Son Dureta ressegueixen els passos d'aquest microorganisme, que provoca pneumònies greus intrahospitalàries
Les infeccions respiratòries suposen el conjunt de malalties que a final del segle XX i començament del XXI han produït una més gran mortalitat, sobretot les que afecten les vies inferiors. El grup que encapçala el doctor Sebastià Albertí i que conformen tant investigadors de la UIB com de l'Hospital Universitari Son Dureta centra el seu estudi en les infeccions del tracte inferior de l'aparell respiratori, i en concret en les pneumònies. Més encara: el grup s'ha abocat a l'estudi d'una pneumònia intrahospitalària, és a dir, comuna en pacients ingressats, normalment en unitats de vigilància intensiva, amb respiració assistida; o bé en malalts que han sofert un trasplantament o pacients oncològics que tenen els sistemes de defensa deprimits, i que és produïda per l'enterobacteri Klebsiella pneumoniae.
Cal diferenciar aquest tipus de pneumònies de les anomenades comunitàries (patides per individus sans i no en l'àmbit hospitalari), degudes principalment a Streptococcus pneumoniae. També cal diferenciar-les de les pneumònies atípiques degudes a altres microorganismes (virus i altres bacteris).
El primer punt que abordaren els investigadors fou el conjunt de factors de virulència que presentava Klebsiella i que impedien que el sistema immunitari fos incapaç d'eliminar-la. Per poder fer la recerca, el grup cultivà un brot virulent del bacteri obtingut d'un medi hospitalari. Obtinguda la soca virulenta, el grup definí el model d'infecció inoculant-la al pulmó de ratolins, és a dir, identificà quins passos concrets seguia la infecció des de la inoculació del bacteri fins a la mort del ratolí. Els investigadors pogueren advertir que la pneumònia prospera amb una gran inflamació del pulmó fins que al quart o cinquè dia es produeix la mort, precisament vint-i-quatre hores després que el bacteri hagi arribat d'una forma massiva al corrent sanguini i s'hagi estès a tots els òrgans.
L'elaboració d'un model d'infecció com aquest és essencial amb vista a la investigació aplicada. Qualsevol projecte de síntesi de fàrmacs i d'estudi de l'eficàcia terapèutica dels antibiòtics per combatre la pneumònia haurà de comptar prèviament amb la informació del model. Gràcies al model, els investigadors han reproduït el que passa a l'interior dels pulmons d'un pacient infectat per Klebsiella.
Quan el bacteri entra als alvèols pulmonars, el primer que troba són les cèl·lules epitelials, en teoria les primeres que han d'adonar-se de la presència d'un organisme estrany al cos. Mitjançant cultiu de teixit epitelial bronquial humà, els investigadors comprovaren que les soques virulentes de Klebsiella pràcticament no entren en contacte amb les cèl·lules epitelials. En el cas de les soques no virulentes, el contacte és, ben al contrari, plausible i els bacteris entren de forma general dins les cèl·lules. Els experiments confirmaren el que fa pocs anys havia pogut comprovar en el cas de Streptococcus un grup de recerca nord-americà, que contradeia el «dogma» acceptat per la comunitat científica, a saber: que els bacteris més invasors envaïen les cèl·lules.
El nou corrent científic del qual participa l'estudi sobre Klebsiella contradiu el paper de simple barrera física que fins ara s'havia donat a la cèl·lula epitelial. El que han confirmat els investigadors de la UIB i de l'Hospital Universitari Son Dureta és que les cèl·lules epitelials es comporten com a vertaderes cèl·lules defensives: reconeixen el bacteri invasor, li permeten l'entrada i posen en funcionament tot un seguit de mecanismes per eliminar-lo. Dit d'una altra manera, les soques de Klebsiella no virulentes no ho són, de virulentes, perquè precisament són reconegudes a temps per la cèl·lula epitelial i eliminades pels macròfags i neutròfils.
El problema apareix quan la cèl·lula epitelial no reconeix el bacteri invasor. És
|
|