Publicacions

“Arxipèlag de Cabrera. Història Natural” és una monografia que documenta com ha canviat l’arxipèlag de Cabrera després de la declaració com a Parc Natural Marítim Terrestre l’any 1991.
La publicació recull l’esperit de la “Monografia Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera”, editada l’any 1993 amb motiu de la declaració, i ha volgut, a més de mostrar els canvis que s’han produït en el sistema natural gràcies a la seva preservació, ampliar la informació científica relativa a l’entorn marí del Parc recentment s’ha ampliat i reconèixer l’impuls i renovació que aquest ha suposat per a les ciències naturals.

El llibre s’organitza en tres blocs: el primer és relatiu al Medi Físic i ha estat editat per Dr. Joan J. Fornós (Universitat de les Illes Balears); el segon, del qual són editors el Dr. Pere A. Oliver (Patronat del PNMTAC) i Antoni M. Grau (Societat d’Història Natural de les Balears) està dedicat als Sistemes Naturals Marins i el tercer bloc, editat pels Drs. Guillem Mateu (Universitat de les Illes Balears) i Bàrbara Terrasa (Direcció General de Política Universitària i Recerca) tracta sobre els Sistemes Naturals Terrestres.

Una obra completa i extensa que ens permet conèixer amb rigorositat l’entorn natural de Cabrera i amb vocació de ser una eina útil per difondre la importància de la protecció i la conservació del nostre ecosistema.

ARXIPÈLAG DE CABRERA – HISTORIA NATURAL

Autor: Mireia Garcias i Guillem X. Pons (Eds)
Data: Maig 2011
Aquest llibre sobre l’apotecari Llorenç Garcias (1885-1975) posa de manifest que els illencs, a les primeres dècades del segle XX, eren capdavanters a les institucions científiques que es creaven arreu dels Països Catalans. Un molt jove Llorenç Garcias era present en el moment de la creació de la Institució Catalana d’Història Natural (1899), societat científica modèlica entre les de la seva classe. Garcias s’implicà des de l’època d’estudiant a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en les tasques científiques de la Institució Catalana d’Història Natural mitjançant la col•laboració amb un futur capdavanter de la ciència espanyola més avançada, Antoni de Zulueta (1885- 1971). L’estada a Barcelona de Llorenç Garcias per estudiar farmàcia fou decisiva per formar la personalitat de Garcias Font. De Catalunya foren les seves principals amistats personals i científiques, com ara els naturalistes Joan Baptista d’Aguilar, els germans Josep i Salvador Maluquer i, també a Catalunya, va intimar amb el mallorquí Joan Alzina Melis, futur psiquiatre de renom, l’amistat del qual seria per a tota la vida. A Catalunya es va fer catalanista de la mà de noucentistes com ara el poeta Josep Carner i a Catalunya es va reafirmar el seu catolicisme catalanista i social de la mà dels congregants naturalistes de Sant Lluís Gonçaga. De Catalunya foren els botànics amb els quals més es va relacionar Garcias ja des de Mallorca, com Pius Font i Quer o Antoni de Bolòs i el seu fill Oriol, entre molts altres.
Llorenç Garcias Font, científic i promotor cultural
Portada

Autor: María Ángeles Delgado Martínez (Ed.)
Data: (Febrer 2010)
Descripció: Aquest volum se centra en la personalitat, l’obra i l’activitat de Margalida Comas des d’una perspectiva integral, amb les aportacions d’un equip d’autors multidisciplinar i multilingüe encapçalat per la professora M. Ángeles Delgado, experta en l’especialitat en la que va destacar Margalida Comas, la didàctica de les Ciències. Aquest volum pretén difondre els fruits de la seva activitat capdavantera, la científica, la pedagògica i, en especial, la renovació que va introduir a l’àmbit de la didàctica de les ciències. Paral·lelament, retre un homenatge a una dona cosmopolita, políglota, de gran personalitat i valentia i que, al llarg de la seva vida, va fer palès el seus compromisos socials i solidaris.
Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga

Autor: Victor Navarro Brotons (Ed.)
Data: Desembre 2009
Descripció: Vicenç Mut i Armengol va contribuir a la renovació dels estudis astronòmics i la seva activitat com a observador el va situar com un precursor de línies de recerca i d’aplicació sistemàtica de mètodes empírics que, amb el pas dels temps, es desenvoluparen desprès àmpliament.
Vicenç Mut Armengol (1614-1687) i l’astronomia
Portada

Autor: Ernest Prats, Joana Maria Pujades (Eds.)
Data: Desembre 2008
Fajarnés i Tur, des d’una ideologia positivista, atorgava al rigor metodològic i a la divulgació del coneixement científic i mèdic una gran importància. El podem considerar allò que en el seu temps s’anomenava un publicista, es a dir un autor que escriu per al públic, generalment sobre diverses matèries. Junt amb la tasca de desenvolupament de mitjans de comunicació científica, com ara el paper que va jugar com a director de la Revista Balear de Ciències Mèdiques, en la seva producció destaquen els treballs relacionats amb la demografia i l’epidemiologia, però també trobem interessants aportacions al camp de la medicina, la història, la climatologia, l’arqueologia, o l’antropologia entre altres.
La personalitat i la trajectòria científica d’Enric Fajarnés i Tur caldria situar-les en el context del moviment higienista que es va configurar al llarg de les dècades finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Les seves aportacions a la demografia i l’epidemiologia de les Illes Balears, reflecteixen
molts dels pressupostos que acabarien per configurar, durant el període d’entreguerres,
el discurs de la medicina social i la salut pública. Destaca l’ús que fa de l’estadística sanitària i de l’argument numèric en els seus treballs, però també l’apropament als factors socials, econòmics i culturals que determinaven els problemes de salut i els episodis de malaltia.
Enric Fajarnés i Tur, entre la historia i la demografia
Portada

Autor: Joan Josep Fornós (Ed.)
Data: Desembre 2008
Josep Darder, continuant la feina començada pel seu pare el 1924, es va dedicar a l’exercici de la professió liberal com geòleg consultor des de l’any 1944. Especialment ho feu en el camp de la prospecció d’aigües subterrànies i més endavant de la geotècnia.
En una conferència pronunciada a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona l’any 2005, Josep Darder va analitzar el desenvolupament de la geologia aplicada, especialment en els camps de la prospecció d’aigües subterrànies i la geotècnia, durant els darrers 76 anys. En el transcurs d’aquests anys hi van haver factors socioeconòmics rellevants, com la segona república, la guerra civil, la dictadura franquista, la crisi del petroli…, que van influenciar de diferent manera l’activitat de la geologia aplicada.
En total van ser realitzats més de 2.530 informes hidrogeològics i geotècnics durant l’etapa 1924-2005, dels quals més de 2.100 van sortir de la mà de Josep Darder. Treballador infatigable fins l’últim dia de la seva vida i amb vocació de professor, va ser el padrí i mecenes d’un grup de professionals de la geologia que sempre el recordarem amb gran gratitud i afecte.
Bartomeu Darder Pericàs, geòleg i mestre

Autor: Pere Oliver Reus (Dir.)
Data: Novembre 2006
Descripció: «La recerca marina a les Illes Balears. Els orígens de l’oceanografia espanyola» és un llibre que recorre als calaixos d’aquest laboratori per a explicar els orígens de l’exploració marina a les Illes. Una ciència que es va anar consolidant i que avui continua nodrint-se i enriquint-se amb els estudis que es desenvolupen des del Centre Oceanogràfic de les Balears al moll de ponent de Palma; des de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats d’Esporles (CSIC–UIB). La celebració d’una efemèride tant important justifica prou l’edició d’aquest treball, un estudi que, a més del seu caràcter divulgador, té un doble valor afegit. D’una banda, el text vol posar de relleu la importància que varen tenir els treballs realitzats al Laboratori de Portopí en el desenvolupament d’una ciència que avui es conrea arreu de l’Estat. D’altra banda, consider que la publicació d’aquest llibre és una oportunitat magnífica de reconèixer la tasca d’aquelles persones que, en el decurs d’aquests cent anys, s’han lliurat amb enèrgica decisió a la seva feina per aconseguir consolidar aquest projecte d’estudi dels problemes de la mar i dels seus recursos.
La recerca marina a les Illes Balears

Autor: Mateu Orfila Rotger
Data: novembre 2004
Descripció: Aquesta publicació pretén donar-nos a conèixer la seva obra, la seva difusió mundial i l’ambient científic de París dels principis del segle XIX. Aconseguir aquest objectiu i, sobretot, resumir amb brevetat la varietat de la feina experimental que va emprendre Orfila és prou difícil. Tanmateix, creim que aquesta selecció de les seves interpretacions i traduccions, ho fa possible amb el rigor que cal esperar.
Apèndix al Sistema General de Toxicologia

Autor: Josep Sureda Blanes
Data: Abril 2003
Descripció: Josep Sureda i Blanes ha estat, probablement, el mallorquí que més ha treballat amb investigadors de primera fila del món científic del primer terç del segle XX, la qual cosa no es va produir per casualitat, sinó perquè a la seva vocació per la química, se li va sumar l’orientació d’un bon mestre, el catedràtic de Química Orgànica de la Universitat Central, i també resident, Antoni Medinaveitia.
Antologia científica

Autor: Eusebi Estada Sureda
Data: Març 2003
Descripció: Aquest estudi, en el qual Eusebi Estada sostenia i demostrava la inutilitat bèl·lica de les muralles i la seva inevitable desaparició com a condicionant al futur desenvolupament de la ciutat, s’ha de contextualitzar en el procés generat al segle XIX, que es trobava encaminat a la transformació de Palma fent honor a la seva modernització entesa com a aspiració de prosperitat econòmica, industrialització, higiene, llibertat constructiva, expansió urbana, etc., la qual “es trobava col·•lapsada per un fet històricament petri i legalment inamovible: les muralles”.
Publicació en format PDF

Autor: Rafael de Buen y Lozano.
Data: Octubre 2002.
Descripció: Aquest treball va suposar l’inici d’una sèrie sobre la badia de Palma que aborda diversos aspectes de la seva estructura i característiques biològic-oceanogràfiques i que es van realitzar a bord de diversos vaixells d’investigació, com el “Lacaze-Duthiers”, “Vasco Núñez de Balboa”, “Hernán Cortés”, “Averroes” i els actuals “Odón de Buen” i “Cornide de Saavedra”.
Publicació en format PDF