Autor: Mireia Garcias i Guillem X. Pons (Eds)
Data: Maig 2011
Aquest llibre sobre l’apotecari Llorenç Garcias (1885-1975) posa de manifest que els illencs, a les primeres dècades del segle XX, eren capdavanters a les institucions científiques que es creaven arreu dels Països Catalans. Un molt jove Llorenç Garcias era present en el moment de la creació de la Institució Catalana d’Història Natural (1899), societat científica modèlica entre les de la seva classe. Garcias s’implicà des de l’època d’estudiant a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en les tasques científiques de la Institució Catalana d’Història Natural mitjançant la col•laboració amb un futur capdavanter de la ciència espanyola més avançada, Antoni de Zulueta (1885- 1971). L’estada a Barcelona de Llorenç Garcias per estudiar farmàcia fou decisiva per formar la personalitat de Garcias Font. De Catalunya foren les seves principals amistats personals i científiques, com ara els naturalistes Joan Baptista d’Aguilar, els germans Josep i Salvador Maluquer i, també a Catalunya, va intimar amb el mallorquí Joan Alzina Melis, futur psiquiatre de renom, l’amistat del qual seria per a tota la vida. A Catalunya es va fer catalanista de la mà de noucentistes com ara el poeta Josep Carner i a Catalunya es va reafirmar el seu catolicisme catalanista i social de la mà dels congregants naturalistes de Sant Lluís Gonçaga. De Catalunya foren els botànics amb els quals més es va relacionar Garcias ja des de Mallorca, com Pius Font i Quer o Antoni de Bolòs i el seu fill Oriol, entre molts altres.
Llorenç Garcias Font, científic i promotor cultural
Portada
