Col·legi Sant Salvador
Gaudir de la ciència
A) TANGRAM: Es crea un espai a l'estand on els visitants podran intentar completar diferents cossos s'havia convertit en una diversió universal.
B) CÈL·LULES: Es crea un espai on els visitants podran visualitzar i observar les seves pròpies cèl·lules bucals.
C)PRÀCTIQUES DE CREACIÓ. Es crearà un espai on els visitants podran elaborar productes d'ús quotidià, com ara el sabó i l'espelma.
Responsables i participants
Responsables
RESPONSABLE TANGRAM: MARIA GELABERT
RESPONSABLE PREPARACIÓ MICROSCÒPICA: PERE N. RIUTORT POU
RESPONSABLE SABÓ: GUILLEM SERRA
RESPONSABLE ESPELMES: JAUME ALZAMORA
Participants
PEP LLUIS BERNAT
MIQUEL BARBERO
SERGIO CARABANTE
RUBEN BERNAT
MIQUEL TAULER
BIEL MASSANET
FRANCISCO ALMAGRO
LAURA TOUS
CARLO BEN MATTAR
JOAN CRUZ
JAUME BOVER
TONI VAQUER
JOSEP BERNAT
TONI VAQUER
TONI KWIET
MARIA MAGDALENA
CRISTINA GALMES
HERNAN DARIO
MIQUEL FRANCO
XISCO RUBÍ
ANA-LINA MATTAR
RAFEL HERNANDEZ
| A- TANGRAM: Es crea un espai a l'estand on els visitants podran intentar completar diferents cossos geomètrics. Els visitants tindran a la seva disposició diferents peces geomètriques disposades aleatòriament amb la finalitat de construir les figures proposades.
Història del tangram
El tangram és un trencaclosques d'origen xinés el qual sembla què va apareixer fa només 200 o 300 anys. Els xinesos l'anomenen "taula de la saviesa" pel que fa a les qualitats necessàries per a jugar-hi.
Fins i tot el mot "tangram" es un invent occidental: Sembla que la paraula va ser creada per un nord-americà aficionat als trencaclosques qui va combinar el mots tang, una paraula cantonesa que significa "xinés", amb el sufix anglés -gram que significa "escrit" o "gràfic". Una altra teoria sosté que "tangram" deriva de tan, que en xinés significa "prostituta". Segons aquesta hipòtesi, los mariners nord-americans haurien conegut el joc de mans de les prostitutes xineses i "tangram" significaria, per tant, "el trencaclosques de les prostitutes".
Els primers llibres sobre el tangram apareixen en Europa a principi del segle XIX i presentaven figures i soluciones. Es tractava d'uns centenars d'imatges les quals eren quasi en la seu totalitat figuratives ( animals, cases, flors...) acompanyades per una escassa representació de formes abstractes. Durant el segle XIX apareixen diversos llibres de tangram xinesos, que van ser copiats per les editorials europees, la qual cosa és una prova de la popularitat que havia adquirit el joc. A partir de 1818 es van publicar llibres de tangram en els Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya, Àustria i Itàlia.
En la introducció al llibre publicat en Itàlia es feia notar que el tangram se jugava "per tot arreu amb molta passió". Certament, malgrat què una antiga enciclopèdia xinesa el com "un joc de dones i xiquets", el tangram s'havia convertit en una diversió universal.
Pel que fa a la quantitat de figures, quasi totes les publicacions occidentals copiaren les figures xineses originals: uns centenars. Al principi el tangram va ser publicat en forma de llibre, al voltant de 1870 se concedia més atenció al joc i els seus set components i el tangram es produïa i es venia com un objecte.
Cap a l'any 1900, s'havien afegit figures noves i formes geomètriques fins sobrepassar les 900 i en 1973, los dissenyadors holandesos Joost Elffers i Michael Schuyt van traure una edició amb 750 figures noves, abastant un total de més de 1.600.
|
entre 10 i 15 minuts |
PERMAMENT |
| B- CÈL·LULES: Es crea un espai on els visitants podran visualitzar i observar les seves pròpies cèl·lules bucals.
Es raspa suaument amb una ungla la cara interna de les galtes. S'observa que s'acumula una petita quantitat de substància blanquinosa.
Es col·loca una gota d'aigua sobre un portaobjectes i es deposita la quantitat de matèria que s'ha extret abans. utilitzant l'agulla amb mànec es far un frotis, és a dir, s'estén la mostra presa sobre la superfície del portaobjectes utilitzant aquest instrument de laboratori. Es passa, amb compte, diverses vegades la preparació sobre la flama d'un bec. No s'ha d'encalantir ràpidament.
Es col·loca el frotis sobre la meitat d'una placa de Petri i s'afegeix algunes gotes de blau de metilè. Es deixa actuar el colorant un parell de minuts i es retira el que sobre utilitzan el flasco rentador. Es col·loca el cobreobjectes sobre la mostra i s'observa al microscopi.
|
20 minuts |
PERMANENT |
| PRÀCTIQUES DE CREACIÓ. Es crearà un espai on els visitants podran elaborar productes d'ús quotidià, com ara el sabó i l'espelma.
Aquesta activitat anirà acompanyada d'una explicació a través de la projecció del procés d'elaboració del sabó i l'espelma amb una presentació multimedia elaborada pels alumnes del centre.
1-L’ELABORACIÓ D’ESPELMES:
INTRODUCCIÓ:
Emmarcat en l’apartat de la Tecnologia que estudia els oficis del passat, ens proposem l’elaboració d’espelmes perfumades i amb color.
En la fabricació artesanal d’espelmes s’utilitzaven 2 elements: el combustible i el ble. Com a combustible s’utilitzava sèu, que era greix d’animal fos. Per a les espelmes eclesiàstiques s’emprava cera d’abelles. Actualment s’utilitza la cera de parafina, que és una substància que s’obté del petroli , a la qual s’hi afegeix estearina, que es troba en alguns greixos animals i vegetals, perquè cremi millor. Tradicionalment per fer el ble s’utilitzava fil de cotó.
PROCEDIMENT:
En el recipient de cocció s’hi aboqen unes gotes d’aigua i acte seguit la parafina sòlida. S’escalfa amb el càmping gas fins que la parafina és fosa i, posteriorment, s’hi afegeixen trossets de cera de colors i l’essència escollida. Finalment, s’aboca la barreja en el motlle, prèviament untat d’oli, i es deixa refredar. Passats uns 15 min., quan la parafina encara no s’ha acabat de solidificar es fa un forat amb el punxó i s’hi introdueix el fil de cotó, que s’acaba de fixar amb una mica de barreja líquida que encara tenim al foc.
2-LA FABRICACIÓ DE SABÓ
INTRODUCCIÓ:
Curiosament la indústria química apareix molt abans que la química com a ciència. Això ens indica que els ésser humans han necessitat tant dels canvis químics per a desenvolupar-se que els han practicat tot i no comprendre el que estaven fent.
Si s’estudia el començament de la indústria química, observem que després dels metalls, s’inicia el desenvolupament d’altres indústries, com la del sabó, i després, la indústria dels colorants per als teixits, la dels explosius, la farmacèutica ...
Es tenen dades que indiquen que 5000 anys aC ja es fabricava sabó a l’Orient Mitjà i que els fenicis el van introduir a Europa cap al 600 aC. Tot i que en aquest època el sabó era un producte car i escàs. De fet no és fins al segle XVI en què s’aconsegueix fabricar sosa i potassa que es generalitza l’ús del sabó per rentar la roba i la higiene corporal. Però en realitat, la fabricació industrial de sabó no arriba fins a mitjans del segle XIX, anys en què Ernest Solvay aconseguí fabricar sosa de manera industrial, partint de sal comuna (NaCl), amoníac (NH3) u pedra calcària (CaCO3).
PROCEDIMENT:
En un vas de precipitats de 50 ml s’hi introdueixen 6 g de NaOH i 10 ml d’aigua. Es remena fins a la total dissolució.
En un altre vas de precipitats de 100 ml s’hi introdueixen 22 ml d’oli d’oliva i 3 ml d’oli de coco i es posa a escalfar al bany maria. A poc a poc, s’hi va afegint el lleixiu de sosa i es va remenant contínuament. La mescla així formada es manté en aquestes condicions durant 30 minuts. Finalment, es para la reacció química amb aigua destil·lada i NaCl. Es torna a dissoldre el sabó obtingut al bany maria, s’hi afegeix l’essència i s’aboca dins del motlle escollit i es deixa solidificar.
|
15 minuts |
PERMANENT |
|
  
|
