Els investigadors de la UIB ens mostren els seus laboratoris

Microscòpics electrònics de més 15.000 augments, raigs X, reaccions químiques per facilitar autotests d'anàlisis renals, sistemes d'informació geogràfica, sistemes de comunicacions… són algunes de les eines que es poden trobar, dins els laboratoris més amagats del campus universitari, a l'abast dels científics que estudien, investiguen i patenten nous descobriments.

La Universitat de les Illes Balears va obrir les portes dels laboratoris durant la Setmana de la Ciència i la Tecnologia per donar a conèixer el treball dels investigadors a futurs alumnes. El matí de dimecres 80 alumnes del Col·legi Sant Alfons de Palma es van desplaçar amb el transport regular al campus universitari. Es van organitzar en 6 grups que van visitar un a un diferents laboratoris. En total, durant aquest dies, uns 200 alumnes deuen haver vist les entranyes de la Universitat.

Centre Cientificotècnic (SCT)

Al final d'un passadís ple de portes, algunes de seguretat, de l'edifici Mateu Orfila trobam uns laboratoris plens d'aparells per captar i analitzar imatges més enllà del que ho poden fer els nostres ulls.

Ferran Hierro, doctor en Ciències Químiques, explicà quins tipus d'imatges es poden captar a través d'un microscòpic electrònic que arriba a més de 1.000 augments. Amb aquest microscopi es poden observar mostres de pol·len, pedres de ronyons, virus, bacteris, fulles... I les imatges capturades i visualitzades per la pantalla de l'ordinador poden arribar a més d'un milió d'augments.

Joan Cifre, doctor en Físiques, explicà com funcionen els raigs X per estudiar la composició dels elements: aprofitant el fenomen òptic de la difracció apareixen franges de colors. Els raigs X fan el mateix però a nivell atòmic. S'obtenen espectres de difracció i es tracen uns gràfics. S'emmagatzema la informació dins una base de dades, se n'analitzen els pics i es comparen les posicions amb patrons que ja tenen per saber el tipus de composts que contenen. Amb aquestes anàlisis s'ha sabut que el grafit d'un llapis és el mateix material que un diamant, tots dos són carbons, la diferència és en la forma en què els àtoms s'han entrellaçat, en l'estructura cristal·lina.

Els raigs X són emprats per físics de materials; químics inorgànics; geòlegs de la ciència de la terra, per estudiar la composició dels sediments, les pedres i les roques; biòlegs…

Laboratori de Litiasi Renal (LLR)

La parada següent va ser al laboratori en què s'analitzen les pedres de ronyó. Fèlix Gràcies, catedràtic de Química, va fer una presentació en què va explicar com es formen i com s'eliminen les pedres de ronyó. N'hi ha de tipus i mides molt diferents, que els alumnes van poder veure a través d'imatges i dins potets de mostres.

El càlcul nefrític es produeix quan les pedres es desenganxen del ronyó i baixen. Conten que és el dolor més gran que pot sentir una persona perquè obstrueix l'urèter.

Les pedres de ronyó també tenen història. Se n'han trobat en mòmies, i a l'edat mitjana hi ha documents gràfics de consultes de metges que analitzaven l'orina amb tècniques molt rudimentàries, com la simple observació, per comprovar si era tèrbola, o la degustació, per comprovar si era dolça, senyal que tenia per exemple diabetis. En cas que el pacient tingués pedres, les treien amb unes estenalles fines sense anestèsia ni antibiòtics. La probabilitat de sobreviure era d'un 1 %; però, si no feien res, moria segur. Afortunadament, gràcies a la ciència avui en dia eliminar-les no és tan traumàtic. Es poden eliminar amb cirurgia oberta, amb una ona sonda o amb làser. Però el més important és prevenir perquè no es formin les pedres o no es tornin a formar. Per això cal analitzar-ne les causes i evitar vells hàbits que ho han propiciat. Algunes mesures per adoptar són: beure 2 litres d'aigua diaris, una dieta equilibrada, menjar llavors, llegums, menjars integrals i evitar l'abús de medicaments

Rafael Prieto, professor de la Universitat, va explicar la patent que havia registrat la UIB fruit d'uns quants anys d'investigació. Es tracta d'un test per determinar si una persona pateix el risc de formar pedres de ronyó (és tan senzill com un test d'embaràs).

Antònia Costa, doctora en Química, va mostrar als alumnes com es veien unes pedres que tenia de mostra a través d'una lupa binocular.

Laboratori de Sistemes d'Informació Geogràfica (LSIG)

La visita següent va ser a l'edifici del costat, on hi ha la gent de biologia i de ciències de la terra. En una sala del primer pis hi ha el laboratori de SIG, en què es fan les tasques següents: cartografia per ordinador, localitzacions sobre el territori i informació referenciada geogràficament gràcies a uns potents equips de maquinària i programari.

Jerònia Ramon, tècnica del laboratori, explicà que els SIG serveixen, per exemple, perquè els polítics puguin prendre decisions sobre si crear nous centres escolars, ampliar els actuals o repartir els alumnes en els ja existents. La decisió es pren fent una anàlisi sobre un SIG, que té en compte diferents elements com la localització dels centres, la capacitat i l'habitatge habitual dels escolars.

Els SIG ja comencen a estar a l'abast de tots. Ja hi ha cotxes que vénen amb pantalles que per comunicació via satèl·lit t'informen de la situació, del trànsit i de la ruta més recomanable per anar al destí escollit. Molt aviat els telèfons mòbils t'informaran sobre les coordenades d'ubicació de la persona que es troba a l'altre terminal.

Algunes de les funcions dels SIG són: planificar, ordenar infraestructures, crear serveis d'emergència, cercar zones naturals per instal·lar-hi espais d'acampada, gestionar parcs naturals i controlar el nombre de persones que pot accedir a cada zona, màrqueting geogràfic, optimització de transports i comunicacions.

Està començant el boom de les aplicacions i les possibilitats dels sistemes d'informació geogràfica.

Centre de Tecnologies de la Informació (CTI)

Els becaris del CTI, Maria Oliva, Miquel Titos, Gorka Ruíz de Alegría i Simón Ginesta, desmuntaren un ordinador per veure'n l'interior, explicar-ne el funcionament, veure els xips, la memòria, els cables i com s'endolla a Internet des de la paret fins a l'armari de switch (commutador???). Van mostrar la fibra òptica i van explicar de quin tipus de material s'havien de protegir els cables perquè les rates del campus no els rosegassin i fessin malbé el sistema de comunicacions de la Universitat.

També tenien una targeta intel·ligent, que és el carnet d'estudiant que introdueixes dins l'ordinador i que et mostri la configuració de la màquina talment estava la darrera vegada que hi vas accedir, faci el temps que faci. La mateixa targeta serveix per dur el control dels préstecs de la biblioteca.

Després van ensenyar les antenes que empra Internet sense cables. Van visitar la sala de màquines i van poder experimentar amb els darrers aparells tecnològics: videoconferència i PDA.