Els nostres germans del Sistema Solar

Venus i Mart es consideren els germans de la Terra per la seva semblança. Venus més o menys és d'igual mida, però no es deixa atracar, és com una gran olla a pressió rodejada de núvols d'àcid sulfúric. Mart, el polsós planeta roig, molt més petit, també té atmosfera i indicis que en algun moment hi va haver aigua. Això no obstant, el germà de sang de la Terra és la Lluna, una autèntica mina, un destil·lat mineralògic de la Terra.

Salvador Sánchez, director de l'Observatori Astronòmic de Mallorca, va explicar les característiques i semblances de Venus i Mart amb la terra d'una forma tan planera, amb metàfores i comparacions que ens resultaven tan familiars com si realment fossin els nostres germans. Amb l'ajuda de les imatges projectades per un DVD, acompanyades d'un text que semblava poesia celestial, l'audiència va poder acabar d'entendre per què l'home encara no ha domesticat aquests planetes ni ha explorat la resta del Sistema Solar.

La fixació de la ciència i la cinematografia en Mart és perquè Venus no es deixa atracar encara que estigui més a prop. És una hipersauna diabòlica, una incineradora de materials. Està tan a prop com és inassequible. És un planeta sota un vel de boira tòxica, una atmosfera de biòxid de carboni, modelat per volcans, la temperatura del qual dia i nit és de 480 ºC. Quasi té les mateixes dimensions que la Terra, però pocs bessons són tan diferents. Algun any digué ser com la Terra. Rota al revés i els núvols estan humits d'àcid sulfúric. Una teoria diu que hi podria haver hagut aigua però que el sol la va evaporar. I ara Venus està atrapat en una gegant olla a pressió.

Segons Sánchez, després de la prospecció de Magallanes no té sentit gastar projectes en Venus. Això no obstant, hi ha idees per arreglar-ho en el futur envaint-lo de macrocolònies d'algues, però això implica un alt cost, sense saber quan se'n veurien els resultats, ni quina propera generació els podria mesurar.

Mart és el protagonista de les missions, unes missions que han estat un desastre i darrere les quals s'han perdut molts de doblers. S'han rodat pel·lícules que ajuden a imaginar-se Mart, com Desafío total i Planeta Rojo. El viatge per arribar-hi és massa llarg, mesos, i el risc és molt alt. Arribar a la Lluna, el vertader germà de sang, és més assequible: 4 dies per anar i 4 per tornar. És costós pujar per la potència que es necessita per sortir de l'atmosfera, però tornar és com llançar un petard, conta Sánchez. Però a Mart s'hi poden enviar robots de prospecció, que fan tan bé la feina com l'home i, si només en torna una part, no s'ha perdut cap vida humana. A la Lluna s'hi han gastat pressuposts descomunals, mai no se sabrà quant exactament, ja que conquerir-lo va ser una excepció política

El germà vermell de la Terra té els dies de 24,5 hores, és fred i l'envolten dues llunes minúscules. Hi ha indicis de gel sota la superfície i que l'aigua hi va fluir alguna vegada, però no hi ha rastre de vida marciana. També té volcans, el més gran és el mont Olympus, de 27 km d'altura, que és el més alt de tot del Sistema Solar. Els investigadors actualment n'estan elaborant un mapa cartogràfic sense precedents.

La resta de planetes del Sistema Solar són completament diferents a la Terra, i tan llunyans que es fa gairebé impossible arribar-hi. El planeta, que no és planeta, més germà de tots, la Lluna, és el futur de la planetologia. Pareix que va ser apte per a la vida, però va passar algun fet dolent que la va destruir. La Lluna és una mina. Està composta dels mateixos materials que l'escorça de la Terra.

Analitzat el Sistema Solar, Sánchez manifesta que plantejat de forma objectiva la Terra és el planeta més extraordinari, fet a mida perquè tot evolucioni i vagi bé.