E-learning, una nova manera de plantejar l'ensenyament

Som en el llindar d'una revolució en el canvi de paradigma del procés d'aprenentatge. L'e-learning, entès com a educació electrònica i a distància, s'està incorporant en universitats corporatives, universitats virtuals i portals educatius. La tecnologia per desenvolupar les plataformes d'aprenentatge electrònic ja és aquí, i diferents organismes treballen per arribar a un consens en les especificacions i les estandarditzacions. Aquestes plataformes integren gestió de continguts, gestió d'alumnes i professors (gestió administrativa) i interfícies amigables i funcionals a través de diferents suports de distribució.

La cèlebre frase de Sèneca, «No hi ha bon vent si no sabem a quin port ens dirigim», és molt recurrent quan es tracta d'explicar la posició que s'ha d'adoptar enfront de les múltiples possibilitats i oportunitats que ens ofereix la tecnologia. Amb aquesta frase Tomeu Serra, catedràtic i director del CTI@UIB, va començar l'explicació sobre aprenentatge electrònic, va esmentar els projectes que ha desenvolupat la UIB (Universitat de les Illes Balears) i va analitzar-ne les tendències.

La UIB va començar ja fa uns quants anys amb l'experiència del Campus Extens, una iniciativa que permet impartir classes des de Mallorca a Menorca i Eivissa per videoconferència. Des de 1996 la UIB ha participat en diferents projectes: Club UIB (1996), Test Bed d'ARIADNE (1998) -és l'única universitat espanyola en aquest projecte europeu-, AGORA -iniciativa que treu molta feina als professors, per exemple a l'hora de confeccionar llistes d'alumnes-, targetes intel·ligents (Java Cards) -permet que els professors puguin firmar les actes de forma electrònica, PELC 1 (1999) i PELC 2 (2002) -programa d'ensenyament de català a distància-, VIRTUOSO 2002 -plataforma d'aprenentatge que la UIB distribueix a Europa i als països de la Mediterrània.

Alguns fets americans que fan replantejar l'educació a distància i la formació contínua:

¨ El 33% dels treballadors canvia de feina cada menys de 24 mesos.
¨ Les companyies canvien la meitat de la seva plantilla cada 4 anys.
¨ La introducció de les noves tecnologies cada vegada és més ràpida.
¨ Les empreses inverteixen en noves tecnologies perquè ho veuen com una forma d'estalvi.
¨ Les empreses americanes traspassen l'obligació de formació institucional a un assumpte personal, és a dir, és el treballador qui s'ha de preocupar de formar-se. Segons Serra, aquest és un tema que hauria de preocupar els sindicats.

Conseqüències de l'excés d'informació en els continguts educatius

En 30 anys s'ha produït més informació que en tota la història de la humanitat. I va en alça. S'evoluciona cap a l'economia del coneixement; el cicle de vida dels coneixements, sobretot dels tecnològics, es redueix, és a dir, tenen data de caducitat a causa dels canvis tan ràpids que es produeixen. Els continguts que s'imparteixen també es tornen aviat obsolets i els continguts que es generen tenen més a veure amb el mercat que no amb el progrés i la millora de la humanitat.

A la Cimera de Barcelona, la Comissió Europea va deliberar sobre les tendències de futur i va decidir injectar més finançament a les iniciatives d'e-learning, e-health i e-Government, segons va explicar Serra, que va afegir que l'any 2000 la CE va publicar el llibre E-learning designing tomorrow's education. Això no obstant, Serra es demanava per què els dirigents mateixos que volen dissenyar l'educació del demà permeten que un esdeveniment celebrat a Copenhaguen sota el títol «e-skills» sigui només patrocinat per empreses americanes sense cap representació europea.

Sens dubte l'e-learning afecta tant les universitats com la formació contínua. Els temes que s'han de tractar en el procés d'e-learning són una combinació de pedagogia i d'enginyeria que condueixen cap a una reenginyeria del coneixement per evolucionar:

¨ Pràctiques pedagògiques: adaptar el model pedagògic més adequat a les característiques de cada aprenent.
¨ Continguts: fins ara els professors donaven credibilitat a la bibliografia i a les publicacions. Però, des que el Ministeri de Defensa dels Estats Units van analitzar el cost de crear continguts, a algú se li va ocórrer disposar del material i reutilitzar-lo en lloc de pagar-lo cada any. D'aquesta forma, comença la iniciativa ADL (Advanced Distributed Learning), que defineix com ha de ser un objecte d'aprenentatge perquè sigui reutilitzable. En la creació de continguts hi intervenen una sèrie d'elements: la gestió, l'arquitectura de dades, l'autor, la prova o test i la producció.
¨ Distribució: com arriben els continguts als alumnes.
¨ Gestió: dels alumnes, del curs i dels continguts.
¨ Interfície d'usuari agradable.

Hi ha un vell debat sobre si l'e-learning reemplaçarà el paper del professor. Segons Serra, el professor haurà de fer més feina que mai, però potser la seva forma de treballar canviarà i el professor haurà de tenir coneixements tecnològics i didàctics.

L'alumne

La tecnologia és una ajuda per millorar la productivitat de l'aprenentatge. L'aprenentatge electrònic a distància permet arribar a un grup d'alumnes que no és homogeni i cada un té algun tret diferencial. Es troben enfront de diferents estils d'aprenentatge i nivells de coneixement. Això farà que es passi d'un ensenyament centrat en els professors a un ensenyament centrat en els alumnes.

Per altra part, aquesta situació fa que organitzar la informació en estructures significatives no sigui fàcil; a més, els continguts s'hauran de presentar a grups de diferents perfils. També cal tenir en compte que hi ha moltes altres fonts de coneixement que els continguts presentats en cada curs.

L'aprenentatge es torna actiu, participatiu. Els alumnes separats geogràficament han d'aprendre a coordinar-se per respondre a les demandes plantejades pel formador, i es plantejaran reptes que no existeixen dins la classe tradicional. Les interaccions s'han d'organitzar en debats guiats.

La tecnologia i la ciència

Serra vaticina que hi haurà avenços no només en la tecnologia aplicada a l'aprenentatge sinó també en neurologia i psicologia, que ajudaran a millorar els entorns d'aprenentatge. La tendència és arribar a un punt en què es donarà allò que l'alumne necessita en el moment que ho necessiti.

També es tendeix a una separació entre el disseny dels materials, abans feina dels professors, de la tasca del tutor. Però Serra es demana: qui capacita a ser tutor en un entorn virtual?, com s'han de tractar els continguts per arribar a uns alumnes que no són homogenis? Ja hi ha molta gent que intenta fer negoci amb aquests temes, però també hi ha els organismes preocupats per estandarditzar els mecanismes de tot el procés d'e-learning (IEEE, ISO, CEN ISSS, W3C - DCMI, AICC, PROMETEUS). Una de les propostes d'estandardització és separar els autors de continguts de la feina de professor. Els objectius són: reusabilitat, interoperabilitat, gestionabilitat, accessibilitat i mobilitat. Segons Serra, les iniciatives americanes seran les que se seguiran perquè hi destinen més recursos.