De Frankenstain a Superman. Possibilitat científica, admissibilitat ètica i limitacions jurídiques

Frankenstain representa el concepte transgènic; Superman, la selecció del millor del conjunt; la reproducció assistida és un exemple clar de selecció del gen més perfecte. L'ètica i la jurisprudència no marquen un camí clar, sinó confús, per tractar el tema dels transgènics i dels genotips, el registre de les patents i la seva aplicació industrial. La ciència, com a progrés per a la societat, es veu malmesa per la incomprensió de la societat mateixa i la manipulació informativa de la indústria mediàtica.

Misericòrdia Ramon, experta en genètica, explica què representen Frankenstain i Superman en termes de genètica. Segons Ramon, Frankenstain és un transgènic, o sigui, un organisme format per la combinació de diferents organismes, això és: té gens que no són del seu propi organisme. En canvi, Superman és el millor senyor del conjunt, un genotip més afavorit que no els altres. Mai no es cansa, ni emmalalteix, ni envelleix, ni mor. Això no obstant, el problema no és que aconseguir Supermans sigui possible o no, sinó la lluita de la societat per acceptar la malaltia, la vellesa i la mort.

Hi ha dos tipus de transgènics: els naturals, que són els que incorporen diferents gens d'altres organismes, i els que ha creat l'home.

Els transgènics duen associades diverses problemàtiques, com la dels transgènics vegetals, dels quals es creu que porten porqueries (productes químics), perquè els primers que es van produir tenien més capacitat de resistència al tractament amb insecticida i no provocaven la mort de la planta. Amb aquest exemple, Ramon demostra que la societat no té una imatge positiva dels transgèncis i no sap que amb un control exhaustiu estan controlats.

Per altra part, Ramon vol destacar allò positiu dels transgènics, com la possibilitat dels tractaments amb hormones procedents del porc, l'animal més proper a l'home, o de cadàvers joves per tractar hormones del creixement. Per tant, l'estudi de la genètica, els transgènics, permeten l'avenç científic. Un altre exemple és la incorporació de vitamines a l'arròs per a les dietes només d'arròs. Però no s'ha de caure en l'error de creure que la creació de transgènics, com els aplicats en la dieta de l'arròs, eliminaran la fam del món, però sí poden implicar avantatges.

El concepte Superman ja és més complex. Un exemple clar de la selecció del millor gen del conjunt és la reproducció assistida, en la qual, una vegada feta la fecundació, s'escull l'embrió format més sa. Encara que només sigui una cèl·lula, es tracta de seleccionar la millor de tot el conjunt per intentar aconseguir un ésser perfecte.

Segons Ramon, la recerca en cèl·lules mare hauria d'estar permesa i autoritzada. El tema de l'aplicació de la recerca ja és més complex. Tot això té un cost econòmic i implica un debat social. Des de sempre la societat ha qüestionat l'evolució científica, els descobriments, i ha atacat els científics.

Ètica, mitjans de comunicació i política

Camilo José Cela, filòsof i escriptor, reafirma el rebuig general de la ciència al llarg del segle passat. Potser una de les causes d'aquest rebuig és la mala aplicació dels descobriments, com la bomba atòmica en la II Guerra Mundial. La societat desconfia de la ciència. El paper de la ciència és difícil si es vol parlar de les coses tal com són i no com ho fan els gurus mediàtics. Paradoxalment, Internet en aquests moments tampoc no afavoreix la comunicació científica. Si realitzam una cerca el mot «evolució», per exemple, apareixen més pàgines sobre cienciologia, que ataca el pensament científic, que no sobre el coneixement científic de l'«evolució de les espècies».

Cela es planteja si la societat pensa que val la pena ser Supermans, cosa que significa passar per un canvi de valors. Reflexiona sobre les manipulacions informatives de la genètica. Per què la gent té por que es creï una fàbrica de treballadors clonats, o un exèrcit de clons, si és més fàcil i més barat que aconseguir esclaus? Perquè sempre ha estat així històricament. Sobre el tema dels clons el que ha transcendit mediàticament és que un metge italià assegura que pot clonar un ésser humà. Però, segons Cela, quina persona acceptaria ser clonada si sabés que per aconseguir un clon perfecte en surten més d'un centenar d'imperfectes? Ja que el metge no se'n faria càrrec, on els posaria? De totes maneres encara és impossible clonar éssers humans.

El lector està desprotegit, sobretot a Espanya, on, fins i tot els mitjans amb una imatge més seriosa, difonen notícies errònies o manipulades. Per altra banda, a Espanya s'impedeix el desenvolupament de certs usos científics per motius religiosos. Segons Cela, tota aquesta ignorància només es pot combatre amb educació, però la classe política no és procliu a millorar els recursos educatius. O es comença per la base, els mestres, o no hi ha res a fer. Basta observar les classes de filosofia, en què s'ensenya el pensament del món del segle XII i no del que vivim. Si l'educació no canvia, la percepció sobre els transgènics serà negativa i l'ovella Dolly només servirà per fer acudits. Cela ratifica que som un país analfabet funcional i que no es vol fer ús de l'educació i del coneixement. I això no és un problema científic sinó polític.

Jurisprudència

Federico Grau, jurista, manifesta que les qüestions sobre ciència s'han d'abordar des del punt de vista interdisciplinar per aprendre i ampliar horitzons. Grau explica que no ha estat fins al maig d'enguany que la legislació espanyola ha adaptat la Llei de patents a la Directiva europea del 98. Per tant, des del maig és possible a Espanya patentar invencions biogenètiques i biotecnològiques.

Encara que Espanya vaig endarrerida, des de fa temps hi ha convenis internacionals, com el Conveni de Munic, que permet patentar amb una sola gestió als països adherits; el Conveni de Luxemburg sobre patents comunitàries, que es protegeix automàticament per tots els països comunitaris, i el Tractat de Washington, que permet patentar a 120 països.

No obstant l'esforç de legislar i d'enumerar -encara que no sigui de manera exhaustiva- les prohibicions de patents per facilitar la tasca als jutges, hi ha tal confusió, en opinió de Cela i Ramon, que fa que legalment qualsevol cosa sigui possible, des de patentar la barbaritat més gran fins a no poder patentar el que realment seria una avenç per a la humanitat.